L'himne dels Pirates. Flauta

ELS SECRETS DE MAR I CEL

"Perquè he plorat?"

"L'Himne dels Pirates" del musical Mar i Cel

"L'himne dels Pirates" és l'escena més coneguda degut a l'espectacularitat de la posada en escena, la bellesa de la melodia i l'espectacularitat de la instrumentació.

Mira i escolta el vídeo i fes les següents activitats:

lletra /

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

1. Segueix la lletra mentre escoltis la cançó i després dibuixa l'estructura. (Introducció, tema A, B... tornada)

2. Observa que el tempo va canviant. Descobreix amb un metrònom quin tipus de tempo hi ha a cada fragment.

3. Durant l'execució de la cançó trobem fragments solistes, de cambra i corals. Assenyala en quin moment es produeix cada un d'ells.

4. Digues quins instruments acompanyen als cantants. Hi ha algun instrument que et cridi l'atenció? 

5. En quin compàs està escrita la cançó.

6. Hi ha varis fragments en els quals trobem l'estructura de pregunta-resposta. Assenyala'ls

7. D'entre les tessitures corals que coneixes (soprano, contralt, tenor i baix), digues quina o quines no apareixen.

8. Defineix monodia i polifonia. Posteriorment, digues quins són els fragments polifònics i quins són monòdics.

EL TEATRE MUSICAL

ACTIVITATS

Fes una presentació Power Point (o en qualsevol altre format) i realitza les següents activitats:

1. Defineix teatre musical

2. Digues quins tres gèneres teatrals es poden considerar teatre musical

3. Explica què és Broadway i digues on està situat.

4. Capta una foto del districte teatral de Broadway des d'internet i afegeix-la al teu treball.

5. Busca informació sobre el musical Mar i Cel i fes un anàlisi de l'obra (any de creació, compositor, argument, curiositats ....) 

6. Posa exemples musicals.

7. Esbrina el títol d'un musical que s'estigui representant actualment a Broadway, fes-ne un petit anàlisi i afegeix un exemple musical.

8. Esbrina el títol d'un musical que s'estigui representant actualment a Barcelona, fes-ne un petit anàlisi i  afegeix un exemple musical.

9. Has vist en algun musical? Quin? A on? Explica què és el que més et va agradar.

Albert Guinovart

   Albert Guinovart és un dels compositors catalans més prolífics que trobem en l'actual escenari musical. Entre les seves obres destaquem la música de "Mar i Cel", però també ha compost moltes d'altres obres com la sintonia de "Nissaga de Poder", "Mirall trencat" i "El cor de la ciutat".

ACTIVITAT

    Fes una presentació amb el programa on line Popplet que contingui la vida i la obra d'aquest compositor. Posa exemples musicals o en vídeo de les seves obres.

Argument de Mar i Cel

MAR I CEL, D'ÀNGEL GUIMERÀ

Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.

Es tracta d'un tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l’any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s’aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.

L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.

TEMA DEL LLIBRE

La idea central que l'autor transmet és una observació sobre com dues persones de creences diferents són capaces d'estimar-se, deixant a una banda les seves diferències, com seria en aquest cas la seva religió i la seva manera de viure.

ARGUMENT

Primer acte

Per a començar es fa una petita introducció situant els fets que desprès marcaran l'obra, l'expulsió dels moriscos.  

Saïd és el capità d'un vaixell de corsaris algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el seu pare, la mare va decidir marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.

Som en alta mar i en un vaixell de corsaris que acaben de guanyar una batalla i han aconseguit un gran botí, un grup de cristians. Els pirates musulmans tenen presos a unes persones cristianes, d'alts càrrecs a Espanya. Saïd, l'arraix, està greument ferit i sabem que Ismul, el metge, és mort i que l'única que el pot atendre és Blanca, la presonera cristiana que anava per a monja. Saïd ordena que li portin la cristiana perquè li curi les ferides. Entre els corsaris es destaquen els següents: Hassèn, la mà dreta de Saïd, fidel com un gos; Malek, rival en el poder sobre el vaixell i Joanot, personatge que es manifesta ambigu i demostra la seva gran enyorança del món cristià. 

Entre els cristians, a part de Blanca, apareixen Carles, el seu pare, i Ferran, cosí de Blanca i enamorat d'ella des de la seva infantesa, abans de fer-se novícia. Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s'enamora d'ella. A través de les trobades per curar Saïd, Blanca ha sentit aparèixer dins seu un sentiment d'amor - compassió que la fa sentir molt culpable. Decideix matar-lo amb el seu punyal però no pot. Just en aquell moment entra un pirata. Després d'estar discutint ell explica a Blanca la seva història de quan era petit i de per què va acabar exercint com a corsari (a l'obra en aquest moment es pot apreciar un indici que hi haurà amor entre aquests personatges, Saïd i Blanca). Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que pertanyen a mons diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.

Segon acte

Joanot, el cristià renegat, serveix el menjar als presoners, que comencen a desesperar-se de la seva situació. El sentiment amorós entre el pirata i la novícia va fent-se cada cop més fort. Malek vol matar Ferran i Saïd li diu que és un covard, el destitueix com a segon del vaixell i nomena Joanot en el seu lloc. En un monòleg, Joanot confessa que va matar la seva dona perquè era adúltera. Saïd, que ha permès que els cristians es parlin, escolta  com Ferran confessa el seu amor a Blanca i sent una gelosia incontenible. Mana que matin Ferran i Carles, però Blanca li diu que ella no estima Ferran i aconsegueix que siguin perdonats. Joanot, que també havia defensat els cristians, es baralla amb Malek. Saïd intervé en la batalla i en el seu moment més àlgid s'anuncia que es veu terra. L'arraix, per salvar Blanca ordena tornar enrere la nau mentre, a dalt, Joanot ha organitzat la revolta dels cristians contra els musulmans. Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten als pirates. Els cristians  guanyen la batalla i quan intenten matar Saïd, Blanca s'interposa. 

   

Tercer acte

Els cristians governen la nau i relaten la batalla que s'ha esdevingut. Blanca munta guàrdia al camarot de Saïd perquè ningú li faci mal i quan la volen fer fora, amenaça de suïcidar-se amb el punyal que guarda zelosament. Tots intenten convèncer-la que deposi la seva actitud. Joanot diu que es farà passar per Saïd i el salvarà; Ferran intenta convèncer-la i s'adona que està molt enamorada de Saïd, i finalment Carles imposa la força i mana que la facin sortir, però, en el moment que els soldats van cap a ella, surt Saïd del camarot. Es lliura a Carles i provoca la compassió de Ferran i la desesperació de Blanca. Carles intenta matar-lo, però es desmaia de l'emoció. Ferran decideix ajudar-los a escapar de nit, amb una barca. Quan Saïd s'acomiada de Blanca, apareix Carles. El pare de Blanca renega de la seva filla en saber que estima un musulmà i intenta matar Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. 

Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d'aconseguir estar junts en amor. Viuen en dos mons oposats, un és el mar i l'altre el cel, que només s'ajunten a l'horitzó que és la mort. Mig moribunds, es llancen al mar tots dos.